Documents d’interès: acta assemblea general, reglament de règim intern, balanç de comptes 2016, estatus

Després de l’assemblea general de la federació Casc Antic per una Gestió Comunitària del passat 11/7, posem a disposició els següents documents:

MANIFEST PER UN CASAL DE BARRI DE GESTIÓ CIUTADANA A SANT ANDREU I GESTIONAT PER LA FEDERACIÓ L’HARMONIA

img-091.jpg188339_100558823361448_6288426_n

Reunida el proppassat dia 29 la Plataforma de Gestió Ciutadana de Barcelona, que aglutina a més de 20 entitats que ja gestionem o volem gestionar equipaments i/o serveis municipals de la ciutat de Barcelona, assabentats que s’ha declarat desert el concurs per atorgar la gestió cívica del Casal de barri de Sant Andreu , barrant, amb aquesta decisió, el pas a la Federació d’Entitats l’Harmonia i obrint clarament la via per la privatització de la gestió d’aquest equipament públic.

Volem manifestar que:

  1. Hem estat testimonis del treball fet durant els últims 8 anys per la Federació d’ Entitats L’Harmonia. La seva participació a la nostra plataforma ens ha permès conèixer de prop el seu projecte i la voluntat d’ implicació de nombrosos col·lectius en pro d’un espai participatiu i obert per al barri de Sant Andreu.
  2. Coneixem de primera mà com s’ha dificultat sistemàticament el seu treball des de l’equip de govern del regidor de Sant Andreu.
  3. Que aquesta decisió és clarament política i res té a veure amb els raonaments tècnics argumentats com a justificació. La Federació l’Harmonia compleix amb tots els requisits recollits en l’acord vigent sobre Gestió Cívica, i pot perfectament ser la entitat de gestió, tant per projecte com per arrelament territorial.
  4. Veiem dos motius polítics en aquesta decisió:

o        Es vol privatitzar sí o sí la gestió d’aquest equipament.

o        El Regidor de Sant Andreu no comparteix la formula de gestió cívica de equipaments públics.

  1. Aquesta decisió, presa enmig d’un procés obert, que intenta aprovar les futures bases de la contractació de la “Gestió Cívica d’equipaments, activitats i serveis municipals” és incomprensible i preocupant.
  2. Aquesta decisió no afecta només a Sant Andreu sinó totes aquelles entitats i col·lectius que portem anys treballant per l’apoderament veïnal i que amb el compromís diari fem que aquesta ciutat sigui molt més participativa i cohesionada.
  3. És una pèssima notícia que esperem que es pugui reconduir, seguint les vies legals i polítiques necessàries.

Per tot l’exposa’t acordem:

  • Expressar públicament el nostre rebuig per la decisió municipal de declarar deserta l’adjudicació del Casal de Barri de Sant Andreu.
  • La nostra solidaritat amb els companys/es de la Federació d’Entitats l’Harmonia, mereixedors de la gestió del futur Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu, i el nostre suport a les decisions que prenguin en aquest sentit .
  • Fer públic el nostre posicionament crític davant aquesta greu decisió política. La Plataforma, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, hem estat participant en el desenvolupament d’un marc normatiu per a potenciar la gestió ciutadana i ara que tot just s’acaba d’aprovar el document de base, es demostra que l’aplicació d’aquest tipus de gestió en el territori depèn de la voluntat política de cada districte i ens preocupa la provisionalitat en funció de la sensibilitat i els interessos de cada territori.
  • Defensar la Gestió Ciutadana avui mes que mai. Els projectes que formem part de la Plataforma portem dècades a la nostra ciutat demostrant una pràctica que atansa els recursos públics a la ciutadania, facilita la participació i enforteix el teixit comunitari dels nostres barris.
  • Coincidint amb les Festes de la Primavera de Sant Andreu celebrarem una trobada pública de la Plataforma de Gestió Ciutadana en aquest barri en senyal de solidaritat amb les companyes de l’Harmonia.

Plataforma de Gestió Ciutadana de Barcelona #SOMHARMONIA

Associació Casal Font d’en Fargues (Casal Font d’en Fargues)

Associació Cultural Casa Orlandai (Casa Orlandai)

Associació Juvenil Sociocultural de Prosperitat (Casal de Joves de Prosperitat)

Associació Juvenil Sociocultural Roket Project (Kasal de Joves de Roquetes)

Associació Sociocultural La Cosa Nostra (La Cosa Nostra)

L’Harmonia, Federació d’Entitats de Sant Andreu de Palomar (Ateneu Harmonia)

Bidó Nou Barris (Ateneu Popular 9Barris)

Consell d’Associacions de Barcelona

Consell de la Joventut de Barcelona (Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona- CRAJ)

Coordinadora d’Entitats del Poble Sec (Sortidor)

Federació d’Entitats Clot – Camp de l’Arpa (La Farinera del Clot i Espai Antoni Miró Peris)

La Masia de la Guineueta, Associació de Lleure (La Masia de la Guineueta)

La Prosperitat Cultura en Acció 2 – PECA (Casal Barri Prosperitat i Poliesportiu Municipal Valldaura)

Plataforma d’Entitats de Roquetes (Ton i Guida)

Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia (Espai Jove La Fontana)

Plataforma la Lleialtat Santsenca (Lleialtat Santsenca)

Secretariat Entitats Sants, Hostafrancs i La Bordeta (Cotxeres Sants i Casinet Hostafrancs)

Turó Acció Socio Cultural-TASC (Can Basté)

Consell de la Joventut d’Horta-Guinardó (Punt d’Informació Juvenil d’Horta-Guinardó)

Casc Antic Per a la Gestió Comunitària (Casal Pou de la Figuera)

Barcelona Maig 2014

Tancament econòmic 2013 i pressupost 2014

A la darrera trobada oberta de la gestió comunitària del Casal de Barri, vam presentar dos documents econòmics centrals, el tancament del primer període de gestió (octubre a desembre de 2013) i el pressupost previst per al 2014. A la mateixa trobada vam explicar que, per raons de transparència, trobàvem imprescindible que aquestes dades fossin de caràcter públic i estiguessin a l’abast de totes i de tots.
Aquí teniu els citats documents. Si teniu qualsevol tipus de consulta a fer, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres a cagestiocomunitaria@gmail.com

TANCAMENT SUBVENCIO CASAL DE BARRI 2013 pressupost inicial 2014

Respecte al segon document, cal comentar que hem previst més conceptes de despesa d’aquells que en principi farem servir; el motiu és que els conceptes amb pressupost zero no es podran aplicar durant tot l’any, mentre que si posem alguna quantitat després sempre podem desplaçar despeses d’un concepte a un altre. En aquest sentit, hem posat per exemple previsió de despesa en conceptes com a dietes o transport, que normalment no fem servir, per si de cas en algun moment ens fessin falta.

Per altra banda, el pressupost assignat per als tres darrers mesos del 2013 és exactament una quarta part de l’assignat per a tot l’any 2014.

Insistim: qualsevol dubte o detall que vulgueu consultar, pregunteu!

Acta i presentació de la segona trobada de la Gestió Comunitària del Casal de Barri

El passat dilluns 16 de desembre va tenir lloc al Casal de Barri la segona trobada oberta de la Gestió Comunitària.
Aquí teniu l’acta i la presentació que vam fer servir, i que recull els canvis a la fitxa de cessió d’espais i materials, a partir dels acords de la primera trobada:

http://prezi.com/pbmx8letvhpz/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share

i l’acta de la segona trobada:
Acta 2a Trobada

ACTA DE LA 2a TROBADA GESTIÓ COMUNITÀRIA
16 de desembre de 2013

1. Aprovació de l’acta i les conclusions de la I Trobada
Es comenta l’acta enviada per mail a les persones participants i s’explica que fruit d’aquest treball s’han modificat els criteris de cessió i utilització dels espais del Casal.
Es presenta el nou document de Criteris de cessió i utilització dels espais a través d’una presentació en la qual es posa accent en els canvis respecte l’anterior document de criteris. Aquest document és el que regirà la cessió i utilització dels espais al llarg del 2014. Es dóna espai a preguntes i propostes per poder enriquir el document:
– afegir en el punt 5 que el Casal vetllarà per cercar espais alternatius
– penjar al web un inventari de material disponible i especificar quin és d’ús comunitari
– es descarta incorporar l’inventari al fdocument de criteris de cessió i utilització d’espais

2. Explicació dels criteris de utilització i cessió de material
Es plantegen les preguntes:
– Quin és el funcionament d’ús comunitari del Casal?
– Quin funcionament tenen els materials d’us comunitari?
– Quins materials d’ús comunitari es podrien incorporar al Casal?
Es reafirma el compromís de renovar i penjar al web un inventari actualitzat del material del Casal.
Es comenten qüestions pràctiques sobre el funcionament dels materials d’ús comunitari.

3. Proposta de dinamització de l’espai expositiu (passadís) del Casal
Es presenta la proposta de l’espai expositiu del passadís com un espai de cessió més del Casal.
Entenent que el cost de les exposicions que s’hi facin va a càrrec de la persona, grup o entitat que la proposi. En el cas de ser col·lectives (impulsades per diversos col·lectius del Casal), es planteja la possibilitat (no seguretat) de invertir un pressupost negociat. Es marca una temporalitat estàndard de 1 mes per exposició (sensible a allargar-se en cas que no n’hi hagi d’altres). Queda pendent decidir si s’estableix algun criteri de venda. S’intentarà celebrar inauguració cada vegada que s’inici una exposició. Finalment es comenta que les activitats han de ser sensibles a que el passadís serà un espai transitat, però alhora es demanarà respecte als visitants de l’exposició en relació a les activitats.

4. Comunicació i recollida de propostes de inversions (exercici econòmic 2013)
Es presenta un llistat de possibles inversions en funció del que permeti el pressupost i s’incorporen propostes (en cursiva):
– Pressupost reparació projector o projector gran
– 10 taules de resina
– Material il·luminació exposicions
– Material oficina
– Roda carro
– Aïllants
– Catifes
– Estovalles

5. Propera reunió
Es planteja fer la propera reunió després de les festes de Nadal al mes de gener.

Acta de la 1ª trobada oberta de la Gestió Comunitària del Casal de Barri

Aquí teniu l’acta de la primera trobada oberta que va tenir lloc al Casal de Barri el dimecres 27 de novembre:
1a Trobada Gestió Comunitària 27-11

ACTA DE LA 1a TROBADA DE GESTIÓ COMUNITÀRIA

Dimecres 27 de novembre de 2013

GRUP 1
QUÈ?
Van entrar a contestar la pregunta Quin tipus d’ activitats volem promocionar al Casal? No es van donar propostes concretes sinó que la resposta expressava característiques que haurien de tenir les activitats organitzades pel casal:
 Activitats de barri i també de ciutat.
 Amb valor social.
 Que contempli les característiques de la població que viu al barri. Es va parlar de la diversitat intercultural del territori
 Que fomentin la creació de vincles entre les diferents comunitats que podem identificar en el territori.
 Les activitats poden ser un vehicle per articular relacions amb altres grups.
Es va debatre si les activitats haurien d’estar més en la línea de tallers o en la de laboratori. Els participants del grup van preguntar quina diferencia hi havia entre un concepte i l’altre i des de la dinamització del grup es va parla del taller com un espai d’aprenentatge d’una disciplina on la figura del tallerista/ monitor és la de impartir uns coneixements a partir del fer, però no de generar un espai d’implicació. Podríem parlar de consum d’activitat cultural.
Es va valorar el concepte de laboratori en relació a oferir un espai d’aprenentatge i sobretot d’experimentació d’una disciplina on el pes recau en la relació i la implicació del grup, hi hagi o no un lideratge individual. Hi havia sintonia amb la proposta de laboratori.
Es va comentar que les activitats que promogués el Casal haurien d’estar en consonància amb els objectius que el Casal tingues definits com línea de treball, ja que les activitats són el mitjà per aconseguir aquests objectius. Es va preguntar si el casal tenia definits els objectius de treball.
Van indicar que caldria definir-los conjuntament. Es va analitzar que la percepció era de poca implicació i assistència dels veïns i veïnes del barri, per tant no es té una dimensió de la repercussió de les activitats del Casal en el barri. Es va proposar con una eina d’anàlisi fer una fitxa d’assistència a les activitats que reculli d’on provenen els assistents. Sense cap ànim de fiscalitzar, sinó de conèixer-los. S’està d’acord en no fomentar el partidisme i si en generar espais i activitats de discussió política.
Fomentar la política entesa com promoció dels temes que ens pertoquen als ciutadans/es en relació a la nostra convivència i bé comú. Les activitats han de ser un mitjà per crear sinèrgies amb les persones i la comunitat. Per tant s’han de fomentar l’intercanvi i compartir activitats. En relació a les activitats es sol·licita el suport de l’ equip de dinamització per fomentar-ne la difusió.

QUI?
Les activitats estan promogudes per persones individuals i grups que treballin pel barri o tinguin repercussió en el barri. Les persones i/o grups han estar en sintonia amb els principis del Casal
La dinamització del Casal ha de contemplar els diferents públics.

COM ?
Es fa una lectura dels criteris que estan relacionats amb el “com fer les coses” i hi ha un acord unànime. No generen discussió els plantejaments exposats i només es destaca la importància de la corresponsabilitat en un projecte d’aquestes característiques.

QUAN ?
Com objectiu s’ha de fomentar la varietat d’activitats, per tant la duració d’una activitat s’ha de revisar i s’ha de donar cabuda a activitats puntuals de interès.En referència als caps de setmana es va parlar del concepte “rotatius”, entenent que les activitats sovint volen fer-se als caps de setmana.
Sobre la programació trimestral es planteja valorar l’assistència i la repercussió d’una activitat per valorar la temporalitat que ha de tenir en la programació.

GRUP 2
QUÈ?
S’assumeix que les activitats proselitistes i partidistes no tenen cabuda al Casal, així com la política de regulació dels assajos. Es valora positivament una regulació d’espai expositiu.

QUI?
En relació al territori, es valora la importància de la repercussió de l’activitat al territori, més que si la persona o grup que la proposa és del territori. D’altra banda, es planteja la que és més important que la proposta incidexi en l’àmbit sociocomunitari, que l’origen de la proposta.

COM?
No hi ha massa debat, s’assumeixen les condicions de gratuïtat, obertura i corresponsabilitat.Com a criteri, només es parla de promocionar la interacció entre grups convocants

QUAN?
En base a la recerca de diversitat, s’assumeixen: l’eix puntual/periòdic, limitació caps de setmana i de limitar una activitat per setmana/convocant (en tots tres casos, es tracta de criteris a tenir en compte més que de condicions fixes). Sobre l’anul·lació d’una activitat per una altra (ja sigui per freqüència o per altres motius): sí, amb una setmana, i buscant espais alternatius per a la persona/grup desplaçat.

GRUP 3
QUÈ?
Es valora la possibilitat d’omplir més l’espai amb assajos, grups tancats, veïns,… ja que hi ha força moments que l’espai està buit i s’aprofitar.

QUI?
El debat es centra força estona en la idea de territori, i costa arribar a un consens tot i que es proposa relativitzar el criteri (menys rígid). Sobre l’eix individual-grupal no hi ha massa debat.

COM?
Hi ha consens amb els principis que regeixen el Casal, però es més interacció amb entitats si es coincideix en data o tematica

QUAN?
Importància de les activitats periodiques, ja que creen vincles amb el barri i una quotidianitat.

ALTRES
Promocionar les exposicions, millorar difusió (recuperar newsletter), directori entitats programadores (fitxes on sortissin totes les entitats i que es donessin a coneixer per a la resta que participa del Casal ), possibilitat d’obrir a l’agost i festius, més cartells explicatius sobre el funcionament del casal.

Conveni acordat amb Districte

Aquest és, a falta de possibles modificacions formals, el conveni acordat amb el Districte de Ciutat Vella. S’ha de destacar que, encara que l’acord existeix, aquest conveni està pendent de signatura.

Conveni de gestió del Casal de Barri Pou de la Figuera

També és important comentar que el fet mateix de que aquesta gestió es concedeixi a entitats del territori per conveni, i no per contracte o per concurs, és ja quelcom de positiu, una petita victòria.

En quant al contingut del conveni, hi ha coses millorables, però també moltes en què hem aconseguit convèncer les nostres interlocutores tècniques del Districte. Per exemple, del fet que moltes de les dinàmiques establertes quan tractaven amb empreses perden sentit quan la gestió passa a entitats.

Guió del projecte

Aquí teniu el guió del projecte de gestió comunitària.

En ell vam intentar reflectir les nostres expectatives sobre la possibilitat d’obrir la gestió del Casal a tot al barri, de fer-lo esdevenir una eina de cohesió social i un lloc on trobar-se i fer coses pel bé comú mitjançant la col·laboració i la participació popular.

Guió del projecte de gestió comunitària al Casal de Barri Pou de la Figuera